CIUTAT I CÒMIC

EXPOSICIÓ

CIUTAT I CÒMIC
10 de febrer - 31 de maig de 1998

Comissariat

José Miguel León

amb la col•laboració de

Fco. Javier García García i Jesús López Araquistaín

Disseny de l’espai

Pau Disseny Associats

1.- INTRODUCCIÓ

L’exposició Ciutat i Còmic pretén fer un recorregut a través de la constant i intensa relació que es dóna entre la ciutat i el món de la historieta il•lustrada. L’escenografia urbana s’ha introduït en el còmic pel fet de ser rica en significats múltiples i canviants. Els personatges deixen de ser els únics protagonistes de les narracions i la representació de les ciutats és habitual en el còmic: perquè la ciutat situa l’ésser en el món, ja sigui amb l’única intenció de situar-lo en un període concret, ja sigui per fer-ho en una atmosfera i fins i tot en un sentiment determinat.

Amb un major o un menor rigor historicodocumental o fent gala d’una gran imaginació i fantasia, els dibuixants i els guionistes de còmics ens han introduït en la cultura d’allò urbà a través de les il•lustracions, des de les primeres ciutats fins a les projeccions de futur, i en la majoria dels casos fan servir referències de la història de l’arquitectura i de l’urbanisme.

L’exposició pretén, més que no pas fer una lectura analítica o crítica, fer palesa la gran riquesa de modes d’expressió a través de tota mena de gèneres i formes de representació. Partint d’aquesta base, Ciutat i Còmic mostra l’evolució històrica i artística de la ciutat a través de les il•lustracions presents en la història del món del còmic, independentment de l’època de la seva producció.

2.- EL GUIÓ DE L’EXPOSICIÓ

Espai 1 LA CIUTAT HISTÒRICA

Un recorregut a través de les diferents formes de representació del passat: des de la reconstrucció documental més fidedigna fins a la reinvenció més fantasiosa —intencionada o no— de la ciutat antiga.

Espai 2 LA CIUTAT CONTEMPORÀNIA

El còmic també és un reflex fidel de l’important i creixent valor de la ciutat en la vida de cada dia. La manera en què les transformacions que s’esdevenen en l’espai urbà al llarg de la història s’han expressat també es reflecteixen, de manera més o menys realista, en el món de la il•lustració.

Espai 3 LA CIUTAT DEL FUTUR

En la seva recerca d’una visió de la ciutat del futur, el còmic troba la imatge de la metròpoli postnuclear, la ciutat en l’espai o la representació de fantàstiques ciutats pertanyents a civilitzacions estranyes: les referències a la realitat, sempre presents, es barregen amb un llenguatge futurista que dóna lloc a una gran diversitat d’imatges de ciutats utòpiques.

3.- EL RECORREGUT DE L’EXPOSICIÓ

Espai 1 LA CIUTAT HISTÒRICA

Aquest espai duu a terme un recorregut a través d’un seguit d’il•lustracions que evoquen des de les primeres grans cultures fins al naixement de la revolució urbana del segle xix i ens mostra les molt diverses maneres de representar la ciutat al llarg d’aquest període tan ampli: des d’escenes en què es transmet un gran coneixement i una intenció documental fins a les reconstruccions ideals d’espais urbans o d’arquitectures.

L’espai 1 es desenvolupa a través de la imatge que els il•lustradors aporten de diferents cultures de l’ampli període que recorrem:

Egipte

Grècia

Roma

La ciutat medieval

La ciutat àrab i l’Orient Llunyà

Les ciutats precolombines i els assentaments indígenes

Les colònies i el Far-West

La manera de reflectir la ciutat al llarg d’un període tan ampli i amb cultures que tenien un grau de coneixement molt dispar presenta grans diferències: des d’aquelles en què l’acció té lloc sobre una escenografia urbana basada en la reconstrucció ideal d’edificis emblemàtics com ara temples, palaus o tombes, fins a la que es desenvolupa en un escenari creat a base de sumar peces d’aquests edificis emblemàtics. Des d’escenografies urbanes que representen de la manera més realista possible l’arquitectura o la ciutat fins a les visions tòpiques o estereotipades de les cultures exòtiques. Alguns exemples que mostren els diferents enfocaments en el tractament de la història des del còmic són els següents:

Tintín, d’Hergé

Alix, de Martin

Astèrix, de Goscinny-Uderzo

El Príncipe Valiente, de H. Foster

Corto Maltese, d’Hugo Prat

Isa, de Bourgeon

Teniente Blueberry, de Giraud-Charlier

Blake i Mortimer, d’E.P. Jacobs

El Jabato, de F. Darnis

El último espartano, de Martin

El Capitán Trueno, d’Ambrós i Mora

Bourgeon

Spiron y Frantasio, de Franqlin

Navarro

Cothias i Guillard...

Espai 2 LA CIUTAT CONTEMPORÀNIA

Aquest apartat es desenvolupa segons un guió temàtic a través d’un període que comença a la segona meitat del segle xix i arriba fins a l’actualitat, amb el reconeixement de la ciutat com a emblema del nou món i amb l’afirmació de la metròpoli.

La ciutat europea en el canvi del segle xix al xx

La ciutat americana a la primeria del segle xx

Les avantguardes arquitectòniques a la ciutat moderna

El carrer

La ciutat densa: els gratacels

La ciutat dispersa: urbanitzacions i xalets

On la ciutat perd el seu nom

La ciutat de nit: dramatisme en blanc i negre

El desenvolupament de la ciutat moderna: abans i després

S’hi representa, essencialment, la ciutat en què es viu; la seva presència de vegades és tan evident que, en molts casos, arriba a ser una representació gairebé fotogràfica. En altres casos, més que no pas representar-se, la ciutat s’interpreta per reforçar les sensacions i les atmosferes que transmeten les nostres ciutats, però sempre es basa en una realitat propera i reconeixedora.

La importància de les transformacions urbanes que tenen lloc al voltant del canvi de segle són presents en el món del còmic: en alguns casos, fruit de la proximitat entre el dibuixant i la seva ciutat; en d’altres, directament influïts per la novel•la popular i el cinema, fruit de la importància que agafen gèneres com ara el thriller o la sèrie negra. D’altra banda, van ser molts els qui es van sumar als corrents avantguardistes (modernisme, expressionisme...) i que, a través del còmic, es van acomodar en totes les aventures del segle. En tot cas, tots reflecteixen l’important valor que la ciutat ha adquirit en les nostres vides.

Si bé a la darreria del segle xix hi ha més documentació il•lustrada de la ciutat europea, cal indicar que és el dibuixant nord-americà Winsor McCay, amb Little Nemo in Slumberland (1905), el qui és exemple d’una identificació total entre l’ambient urbà il•lustrat a les vinyetes i la ciutat (o ciutats) que veu sorgir al seu voltant. Altres autors, entre els quals cal destacar Will Eissner, autor de L’Avinguda Droopsie, veritable manual de desenvolupament urbà, al seu torn van completant la imatge de la ciutat nord-americana formalitzada amb els dipòsits d’aigua al terrat, les lluernes, les escales d’emergència, etc.

Pel que fa a la ciutat europea, Tardi ens ofereix un catàleg exhaustiu d’imatges del París reformat urbanísticament per Haussmann, o de la presència de l’Art Nouveau en la cultura urbana i domèstica, de la mateixa manera que Floc’h i Riviere, entre d’altres, ho fan amb Londres. En aquesta línia de fer paleses les transformacions urbanístiques d’aquells anys, Schuiten i Peeters ens plantegen amb una visió crítica i futurista la seva obra Brüsel.

L’apartat de les avantguardes arquitectòniques a la ciutat contemporània té l’interès d’exemplificar la importància que van tenir els corrents avantguardistes (racionalisme, expressionisme, futurisme, etc.) en la formalització posterior de la ciutat i l’espai interior. Tot i que la majoria de les vinyetes es refereixen a habitatges unifamiliars o a edificis institucionals, els seus plantejaments teòrics, independentment de les dimensions de les obres referides, influeixen de manera decisiva en la construcció de l’espai urbà. Es tracta d’uns plantejaments que, al seu torn, són assumits des del dibuix a través de la "línia clara", amb la qual cosa es crea un llenguatge gràfic que s’identifica plenament amb l’arquitectura real i que té el seu paradigma en Hergé, del qual volem incloure, a tall de petit homenatge, la vinyeta en què apareixen els protagonistes asseguts a la butaca dissenyada per Mies van der Rohe en 1925-27.

Alguns autors il•lustren els diferents enfocaments en el tractament de la ciutat moderna en el còmic:

Espai 3 LA CIUTAT DEL FUTUR

Finalment, acostar-se a la ciutat del futur exigeix una actitud radicalment diferent. Les imatges fantàstiques i de ciència ficció que se’ns presenten estan constituïdes sobre retalls de la nostra cultura antiga o contemporània convenientment descontextualitzades. En aquest cas, cal una complicitat amb el còmic sobre la base de la imaginació i la fantasia.

Utopies-distopies en l’obra de Schuiten i Peeters

La ciutat postbomba

Cap a la megalòpoli

Ciutats de l’espai (tecnològiques)

Ciutats del futur (fantàstiques)

Ciutats neoprimitives

Uns quants guionistes i dibuixats situen la megalòpoli sorgint de les ruïnes d’un conflicte nuclear; d’altres, en canvi, la presenten abans d’aquest conflicte. K. Otomo, D. Torres i Mariscal ens ofereixen a les seves vinyetes una densitat urbana que esdevé gairebé irrespirable com a projecció d’un futur pròxim.

Altres vegades, el dibuixant es recrea en les dramàtiques imatges sorgides després d’una hecatombe bèl•lica o d’un terrible accident nuclear a escala mundial. Es tracta de ciutats destruïdes, abandonades, en què els personatges lluiten per sobreviure entre edificis en ruïnes; hi reconeixem ciutats com ara Nova York, París o Tòquio. El lector se submergeix en un món recreat per autors com ara R. Corben, Liberatore, Bilal, Font, etc., que, davant de l’expressivitat de les imatges, no hi fan gaires introduccions.

Resulta difícil establir diferències nítides en parlar de la ciutat del futur, o de l’espai, o de les ciutats fantàstiques.

Podria ser un paradigma de les primeres l’obra de Moebius a The Long Tomorrow. Altres exemples són El incal negro, Planeta Difool, etc., o Atmósfera Cero de Steranko, amb incursions de Font, Torres, Mezieres, etc., o el referent obligat de Flash Gordon d’A. Raymond, tot i que, en aquest cas, es passi d’allò tecnològic a allò primitiu amb tota naturalitat gràcies al poder d’imaginació del dibuixant i del lector.

La ciutat, en moltes d’aquestes il•lustracions, ja no es percep com una estructura ordenada de carrers, illes edificades i espais lliures, sinó que aquí l’espai està representat per estranyes estructures que semblen fetes de la suma de ginys espacials i que, en molts casos, suposen un deute gràfic al llenguatge del futurisme i l’expressionisme arquitectònic, o de moviments més pròxims com ara l’"Archigram", els metabolistes japonesos, etc.

A les ciutats fantàstiques, les referències són múltiples, des d’arquitectures primitives fins a la presència d’elements modernistes que dominen la ciutat, des de ciutats construïdes als arbres fins a un cert medievalisme. Totes elles entremesclades intenten explicar allò fantàstic com un "més difícil encara", en què la suma de sensacions superi la imaginació del lector, la qual cosa moltes vegades dóna lloc a un anacronisme total entre els elements que componen les vinyetes.

Finalment, s’ha introduït un apartat que para atenció al món de les "Ciutats Fosques", creat per Schuiten i Peeters, pel seu tractament gràfic i narratiu tan suggerent i per la cura especial en la definició dels elements i les organitzacions, clarament inspirats en les arquitectures que van des de l’Art Nouveau fins a l’expressionisme. Se superposa a aquestes un llenguatge futurista, que dóna lloc a un conjunt de ciutats utòpiques, diferents entre elles però unides per un subtil fil argumental que forneix un nou valor al dibuix i al guió.

Alguns autors il•lustren els diferents enfocaments en el tractament de la ciutat del futur en el còmic:

Schuiten i Peeters, Corben, Rubio, Font, Otomo, Bilal, Torres, Mariscal, Moebius, Brett, Font, Steranko, Raymond, Mezieres, Bourgeon, Segrelles, Butterworth i Lawrence, Comes, Gal i Dionnet, Conway i Clark, Le Tendre i Loisel.

4.- EL MUNTATGE DE L’EXPOSICIÓ

La sala es divideix en tres espais, que corresponen als tres grans apartats de l’exposició: la ciutat històrica, la ciutat contemporània i la ciutat del futur. Durant tot el recorregut, es pretén alternar la reproducció de la vinyeta amb la de la pàgina del llibre com a manera d’explicar una seqüència que ens acosti al tema i ens remeti sempre al món del còmic més que no pas al dibuix aïllat. La presència de diferents objectes de caràcter simbòlic permet enfocar aspectes concrets, com també reduir distàncies entre l’espai expositiu i el públic.

Espai 1 LA CIUTAT HISTÒRICA

En aquest primer espai es pretén donar la imatge del pas del temps a través de les diferents cultures i mostrar amb quina freqüència i de quines maneres diferents la imatge de la ciutat antiga és utilitzada pel món del còmic per situar una història. Les ruïnes, l’arquitectura funerària, els temples... són tot sovint escenari d’històries d’arqueòlegs, misteris i ciutats perdudes. Per mitjà de la disposició de les imatges a tall de tires contínues de vinyetes, es vol, d’una banda, reforçar aquesta sensació de pas del temps, i, de l’altra, fer una referència contínua al món de la historieta il•lustrada.

L’àmbit es configura en set espais que confereixen un ambient diferent a les imatges corresponents a cadascun dels apartats. Un constant diàleg entre ciutat dibuixada i ciutat real pretén fer palès el major o menor ús que dibuixants i guionistes fan dels coneixements documentals de la ciutat antiga i de quina manera la reinventen i la reconstrueixen.

Espai 2 LA CIUTAT CONTEMPORÀNIA

La idea de recrear la ciutat, l’espai urbà, el carrer, els edificis és la que preval en aquest espai, pensat inicialment com un continu sense una divisió clara en apartats ni en etapes històriques, en el qual un seguit d’imatges, personatges, autors o aspectes significatius per determinar són especialment remarcats al visitant.

Espai 3 LA CIUTAT DEL FUTUR

Aquest espai es tracta mitjançant un llenguatge expositiu totalment diferent dels anteriors. L’escenografia i la il•luminació blanca i densa desenvolupen una atmosfera artificial i distant que ens permet participar de les propostes i les preocupacions dels autors representats. Es dóna una especial importància, aquesta vegada, a l’obra de Schuiten i Peeters La fiebre de Urbicanda, de la qual es recreen les estructures reticulars que es desenvolupen a l’interior de la ciutat.

Ut wisis enim ad minim veniam, quis nostrud exerci tution ullamcorper suscipit lobortis nisl ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis te feugifacilisi.